Notícies

El teletreball forçat que es va implantar ara fa un any a les organitzacions a causa de la Covid-19 ha donat pas aquest 2021 a una fórmula més flexible i planificada. Aquesta és una de les principals conclusions que revela l’informe Teletreball en temps de COVID, un any després, dirigit per la professora d’EADA, la Dra. Aline Masuda, amb la col·laboració dels EADA Alumni i investigadors Luciano Strucchi i Edgar Quero.

L’estudi, que compara les dades recollides el 2020 amb les d’aquest any, destaca que un 68% dels enquestats fa una valoració positiva de l’experiència del teletreball. Problemes com les interrupcions familiars, l’espai físic inadequat, la preocupació per la situació econòmica o la pròpia connectivitat han deixat de ser qüestions de primer ordre. Per exemple, segons l’informe, aquest any s’han reduït les hores extra de treball (més de 8 hores), passant del 46% de 2020 al 40% actual, i s’ha millorat la conciliació laboral (separar temps personal del professional), tot passant d’un 48% a un 43%. A més, s’ha incrementat el percentatge de persones que consideren que son més productives treballant a casa, passant del 41% de 2020 al 51% actual.

Però l’estudi també posa de manifest diversos aspectes negatius. S’hi destaca, sobretot, la major sensació d’aïllament o d’estrès per treballar des de casa. En concret, un 53% dels enquestats reconeix que en aquest any s’ha debilitat considerablement la relació amb els companys (aquest percentatge era només del 16% el 2020). A més, gairebé la meitat dels enquestats (un 49%) manifesta una sensació d’aïllament i un 52% assegura tenir símptomes moderats o greus de burnout. 

Claus per un teletreball més productiu

Davant d’aquesta situació, la Dra. Aline Masuda proposa diverses solucions. “La primera és que l’empresa permeti als seus empleats escollir la modalitat que millor s’adapti a les seves necessitats, ja sigui presencial, a distància o en un format híbrid que compagini les dues. No tot el món té la capacitat d’autogestionar-se i crear els seus propis horaris. De la mateixa manera, hi ha persones autònomes que son més felices i productives amb aquesta fórmula, motiu pel qual se les ha de facilitar les eines i els recursos necessaris per realitzar el seu treball”.

En segon lloc, la professora d’EADA incideix en la rellevància que té ara més que mai la figura del / de la líder, “ja que ha de cohesionar l’equip a distància, resoldre conflictes, mantenir un diàleg constant amb ells, oferir-los recolzament social, crear espais per a què s’interrelacionin i establir vincles emocionals”. I hi afegeix: “Els estudis ens indiquen que l’estrès i el recolzament social estan relacionats”.

Un tercer aspecte al qual fa referència Masuda és la necessitat que els empleats pactin amb l’empresa la regulació del teletreball. Es refereix, per exemple, a "establir uns horaris concrets així com els recursos de què dispondran, i que tot això quedi per escrit". En aquest sentit, la professora d’EADA aposta, un cop més, pel “treball per objectius enlloc del treball per hores”.

La Dra. Aline Masuda continua sent partidària de combinar el teletreball amb la presencialitat. Aquestes son les seves recomanacions per fer que el teletreball sigui més productiu:

• Establir rutines i treballar per blocs, no en horari continu (para al migdia per fer esport o d’altres activitats)
• Evitar l’excés de videoconferències (no fer més de dues al dia)
• Establir un límit d’accés a l’email i al WhatsApp de treball (en horari de connexió)
• Acordar pautes de treball amb el/la supervisor/a
• Tenir moments de transició entre l’activitat professional i l’activitat familiar