Notícies

Les dones segueixen patint un greuge comparatiu respecte els homes quant a presència en llocs directius i remuneració. Així ho constata la 14ena edició de l'Informe 'Talent Femení 2020. Diferències salarials i quota de presència directiva femenina, presentat per EADA Business School i ICSA Grup. L'estudi s'ha elaborat a partir d'una mostra que recull dades salarials de més de 80.000 individus empleats per compte d'altri a Espanya, captats a través d'enquestes directes i plataformes tecnològiques.

La primera conclusió és que les dones només ocupen un 16,4% dels llocs directius a Espanya. Malgrat ser el millor percentatge des del 2008, en què es va assolir un 19,5%, continua sent un avenç molt lent. Segons l'estudi, les dones representen només el 8,7% de les directores generals del país. Per àrees funcionals, destaca una major presència femenina en direcció de Recursos Humans amb un 32,5%, seguida de l'àrea financera (19,6%). Per tipologia d'empresa, hi ha una major quota de presència directiva en petites empreses (9,66%) i menys en mitjanes empreses (5,17%) i gran empresa (1,57%).

A això caldria afegir la major presència de dones en la categoria més baixa, la dels empleats, on el percentatge és d'un 41'4%, i menys en el dels quadres intermedis (27,5%).

Bretxa salarial entre homes i dones

La segona conclusió de l'informe és que persisteix la bretxa salarial en totes les categories professionals. On és més evident és en les posicions directives: mentre la retribució mitjana actual d'un directiu és de 85.985 euros bruts anuals, la de la seva homòloga és de 74.199 euros (el que representa una diferència del 15,9%). En quadres intermedis, la remuneració d'ells és de 43.789 euros anuals i la d'elles és de 39.524 euros (10,8%). I en la categoria d'empleats, el salari mitjà d'ells és de 25.470 euros anuals, mentre que el d'elles es redueix fins als 22.768 euros (11,9%).

“Aquestes dades demostren que existeix una masculinització dels treballs menys remunerats, que no s'ha frenat amb la recuperació econòmica dels darrers anys”, assegura Indry Canchila, sòcia d'ICSA Grup i responsable de l'informe. En la seva opinió, “aquesta diferència salarial és especialment greu i preocupant en un moment com l'actual provocat per la Covid-19, ja que les dones tenen menys capacitat d'estalvi i, per tant, són més vulnerables”.

En la mateixa línia s'expressa la Dra. Aline Masuda, professora d'EADA i col·laboradora de l'informe: “Les crisis sempre perjudiquen les dones. Per exemple, durant aquest període de confinament les dones són les que dediquen més temps a les tasques de la llar, l'escolarització i la família, tot sacrificant si és necessari el temps del seu treball”. Segons Masuda, la fórmula del teletreball per la qual han optat moltes empreses en aquest període no és la idònia, perquè no permet conciliar ni segueix uns protocols d'horaris ni seguiment del treball realitzat, és un teletreball forçat que perjudica encara més les dones”.

Per canviar aquesta tendèndia, tant Canchila com Masuda reclamen a les empreses i els governs el “redisseny d'un model de compensació que sigui més just i equitatiu, transparent i ajustat a les necessitats individuals”. Per exemple, que la igualtat salarial s'imposi per llei, tal com succeeix a Alemanya, con les empreses estan obligades a fer públics els salaris dels seus empleats. Una altra opció passaria per impulsar mesures de retribució flexible com ara plataformes de descomptes i beneficis socials, telemedicina i teletreball, recolzament psicològic, flexibilitat i conciliació. Segons Masuda, “la crisi derivada de la Covid-19 hauria de provocar un replantejament en el model de direcció i organització del treball, és una oportunitat per provocar un canvi que permeti a les dones participar en la presa de decisions estratègiques”.

⏩ Indry Canchila i la Dra. Aline Masuda analitzaran els resultats d'aquest primer informe al webinar que farem el proper 18 de maig a les 16 h. Inscriu-t'hi: https://bit.ly/2y5UtDi