Notícies

La 13ª edició de l’informe Evolución Salarial 2007-2019 d’EADA i ICSA Grup conclou que el 2019 els salaris van incrementar-se en totes les categories però de forma desigual. Un any més, els millors remunerats van ser els directius, que van veure augmentar els seus ingressos un 4,58% més que en 2018 fins a aconseguir un salari mitjà brut de 84.773 euros. Els segueixen els càrrecs intermedis, amb un augment del 3,43% i un salari de 42.929 euros. Els més perjudicats segueixen sent els empleats, que van tenir un increment salarial de només l’1’89% i una retribució bruta de 23.250 euros.

Segons Ernest Poveda, president d’ICSA Grup, “aquests percentatges constaten que es cronifica la bretxa salarial entre càrrecs més o menys qualificats, malgrat el creixement econòmic dels darrers cinc anys i de la inflació acumulada d’un 17,40%”. A la baixa qualificació de molts empleats caldria afegir l’amenaça de l’automatització de les seves funcions i l’elevada taxa de temporalitat i precarietat laboral, determinada per les noves formes de treball (per projectes, a temps parcial, microtreballs...).

Jordi Costa, director del Postgrau en Relacions Laborals Estratègiques i Compensació, del Programa en Relacions Laborals Estratègiques i del Programa en Compensació Integral d’EADA, hi afegeix un altre aspecte negatiu: “La despesa de la Seguretat Social a càrrec de l’empresa és un fre a l’increment dels salaris i a la creació de nous llocs de treball a les pimes”. A més, Costa es mostra reticent respecte a una eventual pujada del Salari Mínim Interprofessional, “que entra en joc quan no hi ha un conveni que reguli els salaris dels treballadors”. De fet, apunta Poveda, “podria arribar a generar fins i tot més economia submergida”.

En aquest context, el professor Jordi Costa proposa aplicar models de flexibilitat retributiva (conciliació, flexibilitat horària, formació, tiquets restaurant o de llar d’infants, etc.) als càrrecs menys qualificats. A això afegeix la creació de noves titulacions universitàries i de formació professional que donin resposta a les necessitats empresarials actuals, “la qual cosa qualificaria aquests càrrecs més desafavorits”.

Salaris per sectors

Els directius que més cobren són els de la banca i les assegurances (92.478 euros anuals), seguits pels qui estan al capdavant de companyies industrials (88.438) euros) i dels del sector serveis (83.680 euros). En el cas dels càrrecs intermedis, els que estan millor remunerats són també els de la banca i les assegurances (48.796 euros), seguits pels de la construcció (43.935 euros) i la indústria (43.605 euros). En els empleats, els més afavorits són els de la indústria (27.332 euros), seguits pels de la banca i assegurances (26.807 euros) i construcció (21.227 euros).

Destaca el bon posicionament del sector de la banca i les assegurances, malgrat la reestructuració del sector financer que encara continua i que ha suposat una pèrdua d’uns 100.000 llocs de treball des de 2.007. Tanmateix, els bons nivells salarials a la indústria es deuen a la internacionalització i a l’exportació.

Pel contrari, el sector del turisme, que representa el 12% del PIB, es on es registren els salaris més baixos, tot seguint amb l’evolució negativa enregistrada des del 2013.

Retribució    per Comunitats Autònomes

Els directius millor retribuïts són els de la Comunitat de Madrid, que ingressen 89.873 euros a l’any, un 6% més que la mitjana nacional, seguits pels de Catalunya (86.694 euros) i Astúries (83.493 euros). En canvi, és Navarra la que lidera la retribució mitjana als seus empleats. De mitjana, ingressen 25.666 euros bruts anuals, la qual cosa suposa quelcom més d’un 10% que la mitjana nacional. Li segueixen Madrid, on els empleats cobren una mitjana anual bruta de 24.648 euros, i Catalunya (23.777 euros). La diferència amb la comunitat pitjor remunerada, Extremadura, és del 32,7% (amb un salari brut de 19.331 euros).