Notícies

EADA i ICSA Grupo presenten l’informe ‘Diferències salarials i quota de presència femenina’

Els experts econòmics confiaven que la lenta recuperació econòmica iniciada l’any passat derivés en una major igualtat salarial entre homes i dones. En canvi, la bretxa salarial per gèneres no ha fet més que augmentar aquest 2016, la qual cosa demostra que no és un problema conjuntural sinó estructural. Aquesta és la principal conclusió de l’informe Diferències salarials i quota de presència femenina, presentat per la consultora de Recursos Humans ICSA Grupo i per EADA en base a una mostra que recull dades salarials de més de 80.000 individus empleats per compte aliè a Espanya.

Diferències en els càrrecs directius

La dada més evident la trobem al rang dels càrrecs directius: mentre la retribució mitjana anual de les dones directives és de 68.126 euros bruts, la dels seus homòlegs és de 79.775 euros, és a dir, un 17% més. A més, les dones ocupen només l’11,8% dels llocs directius a Espanya –els homes el 88,2% restant–, allunyant-se del 12,5% de 2015 i, sobretot, del 20% de 2008, la màxima quota enregistrada.

“Aquests resultats constaten que els homes segueixen dominant les posicions directives i que la bretxa salarial es cronifica des de l’inici de la crisi el 2008”, assegura Ernest Poveda, president de grup ICSA i director de l’informe. I, el que és més xocant, afegeix, és que “no només les dones compten amb un major nivell de formació acadèmica sinó que els àmbits on hi ha més dones directives existeix menys discriminació salarial”.

Aquestes diferències es redueixen en menors escales professionals. Així, en els comandaments intermedis, els homes guanyen a l’any un 13,8% més que elles –39.366 euros i 34.592 euros respectivament–. D’altra banda, en el rang dels empleats, ells cobren un 11,5% més –23.887 euros i 21.423 euros respectivament–. 

Manca de conciliació i flexibilitat

Segons la Dra. Aline Masuda, professora d’EADA i col·laboradora de l’informe, “aquesta situació es deu a l’excessiu control i a la rigidesa de les empreses des de l’inici de la crisi així com a l’absoluta disponibilitat que demanen als seus treballadors”. En aquest entorn, assegura, “les dones tenen totes les de perdre perquè no hi ha lloc per a la conciliació ni per a la flexibilitat”. I és que, en la seva opinió, “els estereotips segueixen tenint un gran pes a Espanya, ja que els càrrecs directius es continuen associant als homes i, en canvi, les tasques domèstiques i la cura dels nens a les mares”. Masuda considera que “mantenir-se en aquests models antiquats té cada cop menys sentit ja que les empreses més exitoses basen la seva filosofia laboral en aspectes com la flexibilitat i la creativitat, fugint de la rigidesa i del control”.

Existeix alguna esperança per canviar aquesta tendència? Segons Poveda, sí que la hi ha, “sobretot en els sectors més tecnològics i innovadors, més enfocats a objectius i a polítiques de conciliació”.