Retail a les ciutats: Cap a un model d’smart retail
La transformació de les ciutats en smart cities és paral·lela a la transformació del retail en smart retail. La hiperconnectivitat urbana, la irrupció de noves tecnologies i els nous hàbits del consumidor plantegen nous reptes en un sector cada cop més competitiu per la creixent oferta digital.
Amb l’objectiu de conèixer el paper que rindrà el retial a les ciutats del futur, s’ha presentat a EADA l’estudi Think Tan RETAILcat, elaborat per RETAILcat –entitat que representa 40.000 establiments comercials repartits per tot Catalunya– amb la participació de professors d’EADA. L’informe planteja els principals reptes del retail a la ciutat amb l’horitzó del 2030 des de tres perspectives: el nou rol del venedor, el nou plantejament de punt de venda i els nous hàbits de consum.
Assessors de venda
L’estudi assenyala que el rol del venedor serà molt diferent de l’actual. Segons Laura López, directora de RETAILcat, “seran assessors personals dels clients, experts en el seu producte o servei, ambaixadors de la marca i amb domini de les habilitats socials i tecnològiques”. En aquesta línia, Joan Carles Calbet, president de RETAILcat, considera que “ja no podem parlar de dependents o venedors, sinó d’assessors de venda, ja que la gestió d’0un punt de venda actualment requereix de professionals molt preparats per, per exemple, controlar la presència de la marca a les xarxes socials, la publicitat online o la gestió logística”.
Tot això requerirà, segons s’adverteix a l’estudi, “un pla de reconversió de les persones que puguin actualitzar-se i un pla de sortida i de reubicació per a la resta”. Tal com apunta Calbet, “s’hauran de formar en les noves competències que requereix el sector, vinculades amb les noves tecnologies i amb les habilitats socials”. Per exemple, “la relació amb el client traspassarà la frontera de l’establiment físic, podrà ser online o concertant hores convingudes”.
Punt de venda
La botiga física serà un espai de relacions, un punt de trobada, un contenidor de productes, serveis i, sobretot, d’experiències. “Ha de tenir plena connexió amb l’smart city, tot contribuint també a facilitar la vida de les persones”, segons Laura López. Així, per exemple, hi haurà interconnexió amb d’altres sectors i serveis de la ciutat. D’aquesta manera, la tradicional botiga es convertirà en un espai molt dinàmic i canviant: hi haurà pocs establiments que perdurin en el temps sense modificacions. Per a Calbet, “haurem de preveure facilitar el relleu de persones que lideren els projectes de retail així com facilitar el canvi d’activitat”.
Uns altres reptes relacionats amb aquest punt són revisar la classificació actual de l’IAE –no es podrà pagar un IAE per cada activitat que es realitzi–, flexibilitzar els contractes de lloguer –amb multiespais dins d’un mateix establiment– i adequar les normatives municipals per permetre espais efímers de retail al carrer.
Nous hàbits de consum
En aquest entorn hiperconnectat, el consumidor també té un nou rol. En opinió de Laura López, “no busca tant la propietat sinó l’experiència, la qual cosa comporta un canvi de paradigma”. A això, el Dr. Alexis Mavrommatis, responsable de l’EADA Centre For Retail Leadership, hi afegeix “la qüestió mediambiental”. En la seva opinió, “el nou consumidor és més sensible amb el respecte mediambiental i amb el consum ètic”. Com diu, “això explica l’èxit que tenen a les ciutats iniciatives com el car sharing, sobretot entre les generacions més joves”. Per aquest motiu, “parlarem cada cop més de vendre serveis enlloc de vendre productes”.