‘Evolució salarial 2007-2017’ d'EADA i ICSA Grupo
Malgrat els tres anys consecutius de creixement econòmic i de la creació de llocs de treball, els salaris continuen estancats. S’han mantingut estables o amb petites millores en totes les categories professionals però, en canvi, no han crescut al mateix ritme que el Producte Interior Brut (PIB), que en els darrers tres anys ha tingut un creixement anual superior al 3%. Aquesta és la conclusió principal de l’informe Evolució Salarial 2007-2017 presentat per EADA i la consultora ICSA Grup i elaborat a partir d’una mostra que recull dades salarials de més de 80.000 empleats per compte aliè a Espanya.
Segons l’estudi, el salari mitjà brut dels empleats espanyols es va situar el 2017 en 22.793 euros, el dels comandaments intermedis en 40.435 i el dels directius en 79.097. En comparació amb l’exercici 2016, els empleats van veure disminuir els seus ingressos un 0,21%, mentre que els comandaments intermedis i els directius van tenir un increment del 2,72% i del 0,28%. En canvi, tenint en compte que en aquest període la inflació s’ha situat en un 1,5%, l’informe constata que totes les categories professionals han perdut poder adquisitiu excepte els comandaments intermedis, els quals entre 2016 i 2017 han registrat un augment del 2,72% fins assolir els 40.435 euros.
En analitzar l’evolució salarial de la darrera dècada veiem que l’increment en la remuneració de totes les categories ha estat poc significatiu. Així, en el cas dels empleats l’increment salarial ha estat d’un 16,36%, és a dir, 3.205 euros més. En el dels comandaments intermedis ha estat un 16,18% més (5.632 euros més) i en el cas dels directius el percentatge és d’un 15,13% més (10.392 euros més).
Causes de l'estancament salarial
L’estancament dels salaris es deu a diversos factors. Segons Jordi Costa, professor de Relacions Laborals, Negociació i Política de Compensació d’EADA, un dels principals és que “els increments salarials se segueixen fent en relació a l’IPC i no en base a l’índex de productivitat i als resultats empresarials”.
Un segon factor correspon al fet que “encara moltes empreses segueixen sense apostar per l’opció de la retribució variable i per mesures de conciliació, quelcom sense sentit tenint en compte que Espanya gaudeix d’una legislació fiscal que ho permet”. En aquesta línia, Ernest Poveda, president de Grup ICSA, insisteix un cop més en què “ara és el moment de reformar els nostres sistemes retributius”. En concret, “les empreses han de substituir els models de retribució fixa per d’altres variables que afavoreixin el desenvolupament personal i professional dels treballadors”. Algunes de les mesures que recomana són la flexibilitat horària per a la conciliació, la formació, la motivació dels equips preguntant-los per les tasques que més els agraden o la consecució d’objectius en base als projectes que permetin créixer als treballadors. “Són mesures que contribueixen directament en la retenció del talent, un dels principals reptes avui dia de les empreses”, apunta.
A això, Costa afegeix un tercer factor: “Les seqüeles de la reforma laboral, que no només va possibilitar que moltes empreses fessin un ERE, sinó que també va provocar una considerable devaluació salarial”. Segons Poveda, “aquest fet ha comportat que les noves incorporacions a les empreses entrin amb salaris més baixos que els que tenien les anteriors persones contractades”.
Evolució salarial per sectors
Per sectors d’activitat, les empreses de la banca i de les assegurances són les que més paguen en totes les categories professionals, mentre que el turisme i el comerç –que, curiosament, són els que més contribueixen al creixement del PIB– són els sectors que retribueixen menys. Segons l’informe, els empleats de la banca i de les assegurances cobren de mitjana un 38% més que els seus col·legues de turisme i comerç. En el cas dels directius, la diferència és del 22%.
Poveda adverteix que “el 2014 la diferència salarial entre els directius de la banca i del comerç era del 6,7%, un percentatge que en els darrers tres anys s’ha ampliat a més de 15 punts”.
D’altra banda, el president d’ICSA Grup ha assenyalat una constant en tots els sectors i en totes les categories professionals, com és “una major demanda de perfils amb un ampli coneixement de les tendències del mercat així com de les noves tecnologies”. En la seva opinió, “les empreses busquen perfils amb formació molt qualificada, capaços d’optimitzar les Inversions que es fan i d’adaptar-se als canvis continus i a l’actual entorn incert i volàtil”.
Evolució salarial per Comunitats Autònomes
Un any més, els empleats de la comunitat de Navarra són els que estan més ben pagats del país. En concret, ingressen 25.659 euros bruts anuals, la qual cosa suposa un 12,6% més que la mitjana nacional. La diferència amb la comunitat que menys guanya, Extremadura, és del 36,9%.
En un altre sentit, els directius millor retribuïts són els de la Comunitat de Madrid, que ingressen 83.903 euros a l’any, un 6,1% més que la mitjana nacional, seguits pels de Catalunya, amb 80.916 euros. Això es deu, segons Jordi Costa, a què “Madrid concentra més multinacionals i Catalunya, en canvi, més pimes”. En relació a la situació privilegiada de Navarra, el professor d’EADA es refereix “al concert fiscal que té aquesta comunitat, ja que en tenir més diners retribueix d’una manera més generosa”.
