Notícies

La primera edició del Be Finance Day d’EADA va concentrar més d’un centenar de persones de diferents perfils professionals però amb un mateix interès: comprendre l’actual context econòmic. Tots ells van assistir a aquest esdeveniment a la recerca de respostes sobre qüestions de màxima actualitat com la viabilitat d’un model econòmic més ecològic i sostenible, fonts de finançament alternatives a la banca per emprendre un negoci o fer créixer un projecte empresarial o les noves regles del joc en l’escenari econòmic internacional.

Abans d’entrar en matèria en tots aquests aspectes, el director general d’EADA, Miquel Espinosa, va inaugurar la jornada juntament amb el degà del Col·legi d’Economoistes de Catalunya, Joan B. Casas. Tots dos van explicar el conveni que van signar prèviament al Be Finance Day i que contempla diverses línies de col·laboració, com ara condicions especials per col·legiar-se o per realitzar un programa a EADA o la possibilitat de participar en activitats com conferències, jornades o fòrums d’opinió, entre d’altres.  

Nou escenari econòmic

Be Finance Day va començar amb la interessant ponència de Jordi Molina, emprenedor i professor associat d’EADA en l’àrea de Política d’Empresa, sobre l’actual escenari econòmic internacional. Segons va explicar, “estem vivint tota una sèrie de canvis profunds que afecten tota la societat, des de governs i estats fins a empreses i ciutadans”. S’hi va referir, principalment, als constants avenços tecnològics, “els quals han permès a startups i pimes competir en un entorn global amb empreses multinacionals”. Però també va posar l’accent en el major protagonisme dels països emergents –sobretot, la Índia, Brasil, Mèxic, Rússia, Indonèsia i Turquia– en l’escenari econòmic internacional–. En la seva opinió, s’està traslladant el potencial econòmic d’Occident a Orient i de nord a sud”.

En aquest context de canvi continu, va assenyalar Molina, “les organitzacions ja no poden planificar a curt termini i, a més, l’experiència en un àmbit perd valor perquè un coneixement queda reemplaçat per un altre”. A això va afegir “la transició cada cop més ràpida d’un model d’un model de negoci a un altre i el paper cada cop més determinant dels prosumers, és a dir, consumidors que ajuden a millorar un producte, que són influents i que opten per la col·laboració de detriment de la propietat”.  

Noves fonts de finançament

De la seva banda, Miquel Sacristán, director de la Xarxa de Business Angels del Col·legi d’Economistes de Catalunya (Economistes BAN), va detallar les fonts de finançament alternatives a la banca a les quals poden accedir actualment les empreses. Va començar la seva ponència parlant de crowdfunding, “un micromecenatge de capital que facilita a empreses en fase inicial que es puguin finançar mitjançant la subscripció d’ampliacions de capital per part de petits inversors”. Segons Sacristán, “aquest sector es regularitzarà gràcies a la nova Llei 5/2015, que distingeix entre inversors no acreditats –no poden invertir més de 3.000 euros per projecte ni més de 10.000 euros per any- i els acreditats –hauran d’acreditar-se i no tindran límits d’inversió–”.

També existeix l’opció del micromecenatge de deute, més conegut com a crowdlending, “en què petits inversors donen préstecs d’imports baixos a empreses a canvi d’un tipus d’interès”. A banda, es pot recórrer a un business angel, “un inversor amb coneixement i experiència en el món de l’emprenedoria que pot destinar el seu capital a activitats que li resulten properes”. I hi va afegir: “Els business angels, especialment els BAN, s’involucren en la gestió de l’empresa, aporten el seu know how –smart money– i el networking i, a més, assumeixen riscos elevats i busquen rendibilitats altes”.  

Estratègies per finançar un projecte

Be Finance Day va analitzar també les vies de finançament a les quals poden recórrer les empreses segons la seva etapa de maduresa, ja sigui per impulsar des de zero un projecte o per fer-lo créixer. D’això en van parlar Bárbara Muñoz i Daniel Wuhl, professors associats d’EADA especialitzats en Estratègia, Models de negoci i Finançament empresarial.

En concret, van definir quatre etapes. La primera –tres primers mesos– requeriria una inversió d’entre 20.000 i 30.000 euros pel projecte, disseny i fase de test. Aquí ens referiríem a una font de finançament pròpia i family & friends. La segona etapa –de 6 a 12 mesos– inclouria una partida d’entre 100.000 i 20.000 euros. “En aquest cas, el projecte ha superat la fase de prova i ha de començar a créixer”, van assegurar els ponents, els quals van recomanar un 75% del finançament privat –business angels i particulars– i un 25% de públic –entitats públiques– o comercial –crèdit bancari–. A la tercera fase –a partir dels 18 mesos– es necessitarien entre 500.000 i un milió d’euros. “El negoci funciona i ha de créixer i, per aconseguir-ho, s’ha d’optar per fons de capital risc especialitzats en fases inicials”. Finalment, la quarta etapa –a partir dels 24 mesos– requereix de dos a cinc milions d’euros. Segons la Bárbara i el Daniel, “s’ha de consolidar el projecte i créixer internacionalment, pel que es pot optar per fons de capital risc més generalistes i de desenvolupament”.  

Economia del bé comú

Per últim, Christian Felber, filòleg, politòleg, psicòleg, sociòleg i professor d’Economia en diverses universitats europees, va concloure la jornada amb una interessant reflexió sobre la necessitat de canviar el sistema actual per un model d’economia ètica. Aquesta és la idea central de la seva teoria sobre l’economia del bé comú, que proposa un nou model econòmic basat en valors com dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, cooperació, justícia social i democràcia. “És un model holístic i alternatiu que té en compte el planeta i els seus ecosistemes, que respecta els valors de la societat i s’inscriu dins les regles democràtiques”, va assegurar.

Per això, Felber va advocar per substituir l’afany de lucre i la competència per la contribució al bé comú i a la cooperació. A més, “el capital ha de ser el mitjà per aconseguir el bé comú, que és la finalitat del desenvolupament econòmic i en base al que s’ha de mesurar l’èxit econòmic”. És a dir, “que l’economia sigui una eina al servei de la societat, respectant el medi ambient i les regles democràtiques”.

Segons el ponent, “es comença a constatar un canvi de tendència cap a aquest model com, per exemple, empreses que ja implementen el balanç del bé comú, proliferació de bancs ètics i municipis del bé comú, institucions acadèmiques que estan canviant la seva manera d’entendre l’economia i, també, els ciutadans, els quals es decanten cada cop més per empreses socialment responsables”.