Notícies

Digitalització de l’empresa: Els directius tenen amplis coneixements digitals però no els apliquen estratègicament a l’empresa

Utilitzem les tecnologies digitals tant bé com diem? Un 44% dels executius espanyols declaren tenir un elevat nivell de competències digitals i un 38% un nivell mitjà. La percepció dels directius sobre aquesta qüestió és més alta que la realitat –valoració mitjana del 7,3 de desenvolupament global enfront el 6,8 de l’anàlisi de competència per competència–, amb diferències significatives entre les diverses competències.

Existeix un bon nivell de coneixement i comunicació digital, però a mesura que ens allunyem del nostre entorn més proper o zona de control la qüestió es complica. Sabem com i quan utilitzem les competències relacionades amb l’aplicació personal (competències adquirides) però no tenim algunes de les habilitats per aplicar-les al treball en equip, a l’empresa (estratègia) i a la nostra relació amb el client. Aprovem molt just en visió estratègica, entesa com la capacitat per comprendre el fenomen digital i incorporar-lo a l’estratègia dels projectes de l’organització i suspenem en orientació al client.

Aquestes són algunes de les principals conclusions que reflecteix l’estudi Nivell digital directiu que han presentat EADA, RocaSalvatella i Penteo. El treball s’ha elaborat a partir d’una enquesta realitzada a més de 600 directius de diferents sectors i tamanys d’empresa.

D’esquerra a dreta, Gerard Vélez (RocaSalvatella), Lluís Rosés (EADA) i Judith Ferrau (Penteo) durant la presentació de l’estudi ‘Nivell digital directiu’

Digitalització de l’empresa: Punts febles

L’informe constata una baixa utilització de les xarxes i eines digitals (4,8 en una escala de l’1 al 10) per entendre, comprendre, saber interactuar i satisfer les necessitats dels nous clients en contextos digitals. En menor mesura també és destacable la baixa visió estratègica o capacitat per comprendre el fenomen digital i incorporar-lo en l’orientació estratègica dels projectes de la seva organització (5,5), i la capacitat mitjana per dirigir i coordinar equips de treball distribuïts en xarxa i en entorns digitals (6,2).

L’estudi reflecteix que les empreses no fan un ús intensiu de les tecnologies de la informació com eina competitiva. Només el 36% dels executius percep l’ús de la tecnologia a la seva empresa com a eina competitiva com alta o molt alta, enfront del 64% que en fan un ús mitjà o escàs (38% i 26% respectivament), mostrant novament el gap existent entre l’àmbit personal i organitzacional i reflectint l’estadi en què es troben les empreses, les quals han de transformar-se digitalment per tenir èxit en el nou escenari en què la transformació digital no és únicament tecnològica sinó també social, cultural i econòmica. Es tracta d’una qüestió de visió, estratègia, cultura organitzativa i redisseny de processos que segmentarà les empreses segons siguin o no digitals.

Les organitzacions segueixen percebent que allò digital és equivalent al marketing digital, per la qual cosa aquesta àrea funcional de l’empresa és la que lidera el canvi (32%), seguida per la de Business and Technology (TIV) amb un 27%.

En conclusió, la transformació digital dels executius espanyols presenta carències competencials importants, com la visió estratègica, el treball en xarxa o l’orientació al client, que hauran de superar-se per afrontar amb èxit el gran repte de la transformació digital en temps de xarxes.