Notícies

Com seria una ciutat on totes les persones, independentment del seu origen o circumstàncies, tinguin igualtat d’accés a oportunitats, motivació i eines per ser part activa del canvi? Entorn d'aquesta qüestió gira l’estudi d’EADA i Ashoka Espanya Com l’emprenedoria social transforma les ciutats? 4 casos d’èxit i recomanacions per als ajuntaments. L’informe constata com la integració de solucions innovadores d’emprenedoria social en l’agenda municipal és necessària per afrontar amb èxit els desafiaments socials que tenen actualment les ciutats. En aquest sentit, l’estudi pretén demostrar a les administracions públiques locals els avantatges que l’emprenedoria social pot suposar a les polítiques públiques i als plans de desenvolupament d’una ciutat. Alguns d’aquests avantatges són la implicació d’actors tradicionalment allunyats, l’augment dels ingressos per a la ciutat, solucions més eficients o la generació de coneixement obert.

L’altre gran objectiu de l’estudi és inspirar un canvi transformador, tot fomentant la col·laboració entre sectors diversos i creant ecosistemes d’innovació dins de la comunitat. Per aquest motiu, s’hi mostren quatre casos d’èxit de la xarxa d’Ashoka: quatre emprenedors i emprenedores socials que han obert el camí perquè les ciutats siguin llocs inclusius i sostenibles, convertint-se en aliats i aliades clau per a les administracions locals.

Principals desafiaments en l’àmbit local

L’informe indica que des del 2007, més de la meitat de la població viu a les ciutats. Com a conseqüència. les ciutats cada cop estan més saturades i, si bé a nivell global contribueixen aproximadament al 60% del PIB, el cert és que representen més del 60% de l’ús dels recursos.

Les administracions públiques tenen objectius de sostenibilitat ambiciosos però el creixement demogràfic constant a les ciutats, juntament amb la manca d’un creixement socioeconòmic paral·lel, crea importants desafiaments per al sector públic. Recursos financers limitats, restriccions pressupostàries que dificulten la implementació de programes per abordar les desigualtats socials, les escasses oportunitats de capacitació per atraure i retenir persones talentoses que impulsen l’agenda social són alguns dels reptes més significatius.

A més, les polítiques relacionades amb temes com l’educació, la salut i el treball sovint involucren diferents nivells de burocràcia, entitats governamentals i marcs legals, tot dificultant el propòsit de les administracions públiques per crear entorns més sostenibles.

Cuatro casos de éxito de emprendimiento social

Els quatre exemples que es plasmen a l’informe mostren com l’emprenedoria social inspira canvis transformadors i converteix els ajuntaments en actors que dibuixen una realitat més pròspera i inclusiva. Es tracta de quatre emprenedors/res socials d’Ashoka, els projectes dels quals aborden temes com la regeneració urbana, els sistemes alimentaris o la inclusió de persones discapacitades:

• Nani Moré, fundadora de Menjadors Ecològics, una associació sense ànim de lucre que van impulsar professionals de diferents àmbits amb l’objectiu de promoure la producció agroecològica local i els menjadors ecològics i de proximitat com a model saludable, sostenible i just. Aquesta associació ofereix assessorament a les administracions locals per dissenyar les licitacions que asseguren la valoració dels criteris de sostenibilitat, salut i accessibilitat en els serveis de menjadors col·lectius.
• Marta Pérez, impulsora de la Fundación Segunda Parte, que ha ideat i ha desenvolupat un programa d’activitat físico-deportiva específic per a persones amb danys cerebrals (DCA) amb un mètode de treball avalat científicament. A més, aquesta fundació forma a tots els professionals relacionats amb l’àmbit esportiu amb dos objectius: que disposin de les eines necessàries per tractar persones amb DCA i augmentar l’oferta d’activitat físico- esportiva inclusiva amb DCA.
• Ana Bella, Presidenta de la Fundació Ana Bella i Directora de l’Escola Ana Bella per a l’Empoderament de la Dona. Aquesta fundació crea xarxes de dones supervivents de violència de gènere que acompanyen altres dones en situació de maltractament, permetent que s’empoderin i siguin visibles als serveis socials de l’administració pública.
• Isabel Guirao, Directora d’ A toda vela, associació que acompanya a les administracions cap a un nou enteniment de la discapacitat i la inclusió. En concret, ajuda al sector públic a promoure accions que garanteixin el ple exercici dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual.