Notícies

Per primer cop en 15 anys, els salaris han augmentat en totes les categories professionals per sobre del 3%. En canvi, aquestes millores salarials són imperceptibles degut a l’elevada inflació acumulada, que al desembre va arribar al 33%. De fet, en aquest darrer any han augmentat considerablement les diferències salarials, segons categoria professional, sector i tipologia d’empresa. Així se’n desprèn del 16è Informe Evolució Salarial 2007-2022 d’EADA i ICSA Grup, segons el qual, els qui han tingut una major remuneració han estat els càrrecs intermedis, amb un increment anual del 5,99% -al mateix nivell que l’IPC actual-, tot passant dels 42.247 euros el 2021 als 44.778 d’ara (2.500 euros més). Li segueixen els empleats, que han tingut un increment anual del 3,71%, tot passant dels 23.400 euros als 24.269 euros (uns 870 euros més) i, per últim, els directius, amb un augment del 3,40%, tot passant dels 82.719 euros als 85.531 euros en l’actualitat (2.812 euros més).

Revaloració dels càrrecs intermedis

Segons el Dr. Jordi Assens, Professor de l’Àrea d’Estratègia, Lideratge i Persones d’EADA, “la revaloració de les posicions intermèdies es correspon amb una major demanda d’aquests professionals a les empreses, sobretot a pimes i grans empreses”. En la seva opinió, “van ser els més perjudicats durant l’etapa més crítica de la crisi financera del 2008, és a dir, entre el 2010 i el 2015, perquè moltes organitzacions van eliminar o va substituir perfils intermedis amb càrrecs de responsabilitat com a mesura d’estalvi de costos i, a més, van tenir un descens retributiu (passant, per exemple, d’un salari mitjà anual de 36.021 euros el 2008 al de 36.637 euros el 2014). De la seva banda, l’Ernest Poveda, President d’ICSA Grup, hi afegeix que “la conjuntura actual ha posat en evidència la necessitat per part de les empreses de comptar amb més responsables d’àrees tècniques que aportin coneixement i valor afegit al desenvolupament del negoci i que contribueixin a l’augment de la productivitat”.

Retribució per sectors

Per sectors, aquell que té unes remuneracions més elevades torna a ser el de la banca i les assegurances: 92.980 euros en directius, 53.129 euros en càrrecs intermedis i 28.489 en empleats. Segons Poveda, “el lideratge d’aquest sector es deu a la reorganització que va fer en els darrers anys, la qual cosa s’ha accentuat amb les recents fusions i absorcions”. La novetat ve donada per l’increment salarial en la indústria en tots els càrrecs professionals, sobretot en posicions directives, que en els darrers anys han tingut una millora salarial de 5.000 euros, fins a assolir els 88.340 euros actuals. “És una bona notícia per a la nostra economia degut, sobretot, a la seva internacionalització i a l’augment de les exportacions”, assenyala Poveda. Però també en destaca la revaloració que hi ha hagut al sector del transport, que ha beneficiat especialment als càrrecs intermedis (que en els darrers dos últims anys han augmentat el seu salari en uns 2.000 euros, arribant als 45.306 euros el 2022) i als empleats (28.489 euros en l’actualitat). Segons el president d’ICSA, “la logística ha tingut un repunt durant la pandèmia i s’ha convertit en un dels sectors claus”. Pel contrari, el comerç i el turisme, dos dels sectors més afectats per la pandèmia, segueixen enregistrant les remuneracions més baixes en totes les categories.

Diferències segons tipologia d’empreses i Comunitats Autònomes

Per tipologia d’empresa, hi ha canvis significatius. A les pimes, els perfils amb majors increments salarials han estat els càrrecs directius (+6,21% en petita empresa arribant als 68.891 euros i +5,02%, sent 93.532 euros a la mitjana empresa) i els càrrecs intermedis (+6,94% en petita empresa, arribant als 38.937 euros, i + 5,30% en mitjana empresa, sent 47.376 euros). En canvi, els majors increments salarials dels empleats s’han produït a la gran empresa, tot superant el 6% i assolint un sou mitjà anual de 27.504 euros. Això es deu, segons els autors de l’estudi, a la pressió sindical i a les negociacions que han dut a terme els comitès de treballadors en aquestes organitzacions.

Per Comunitats Autònomes, Madrid lidera els millors salaris en totes les categories. En el cas dels directius, Madrid lidera els salaris amb una retribució mitjana de 90.740 euros, seguida de Catalunya (87.455 euros) i Astúries (84.283 euros). Aquestes tres mateixes comunitats i en el mateix ordre són les que lideren la retribució dels càrrecs intermedis (a Madrid parlaríem de 47.505 euros, a Catalunya de 45.785 euros i a Astúries de 44.125 euros). En el cas dels empleats, els salaris són molt més baixos. Madrid torna a liderar la taula amb 25.747 euros, li segueix Catalunya amb 24.815 euros i, en tercer lloc, Navarra, amb 24.627 euros. Segons els autors, “a Catalunya s’hi ha instal·lat moltes empreses innovadores que en els propers anys atrauran molta inversió, però encara no es perceben els resultats”.

Claus per revertir la tendència actual

Per capgirar aquesta situació, els autors de l’estudi plantegen diverses solucions. Una d’elles és avançar cap a un model retributiu flexible que s’adeqüi a les circumstàncies actuals i a les necessitats dels professionals. Segons Ernest Poveda, “és contraproduent que els salaris continuïn indexant-se a l’IPC”. En la seva opinió, “és una variable a tenir en compte però no l’única, ja que és necessari incorporar conceptes com la conciliació, una major flexibilitat o el teletreball, noves formes de compensació  que estiguin alineades amb la sostenibilitat de l’organització i la retenció del talent”. De la seva banda, Jordi Assens posa el focus en “una major productivitat i eficiència de les empreses mitjançant el talent qualificat i la innovació”. Posa l’exemple de l’impacte que està tenint la Intel·ligència Artificial en l’augment de la productivitat de les empreses. A més, proposa altres mesures com són les següents: “Eliminar oligopolis que generen inflació (com ha succeït al sector energètic), potenciar les aliances públic-privades, recolzar el creixement de les pimes i start-ups que seran els unicorns del futur, vincular la productivitat de l’empresa a un major repartiment de beneficis entre els treballadors, o fer un millor ús dels fons europeus”.