Notícies

En un any dominat per una pandèmia global, la revolució sostenible s’ha accelerat més ràpid de l’esperat, incloent-hi nous problemes socials i mediambientals. Ho hem abordat, un any més, a la Sustainability Week 2022, celebrada entre el 28 de febrer i el 4 de març. Els participants dels màsters internacionals van poder escollir entre diversos seminaris impartits per professors multiculturals procedents tant des de l’àmbit acadèmic com des del corporatiu. Aquestes van ser les temàtiques que es van tractar a la Sustainability Week d’EADA:

Accionistes activistes i les agendes de sostenibilitat corporativa. El controvertit dilema dels aliments bàsics: Curs impartit per l’emprenedor, professor i líder corporatiu Iván Cuesta. Segons va dir, “la pressió dels accionistes activistes afecta directament tant a l’agenda de la sostenibilitat de l’empresa com a les seves potencials conseqüències financeres, ja que pot provocar problemes financers i legals així com perjudicar la reputació de la companyia”. En la seva opinió, “inversionistes i activistes demanden cada cop metes més ambicioses en termes d’agenda mediambiental i social, degut a què s’ha evidenciat la correlació que hi ha entre les bones pràctiques d’una empresa amb els seus beneficis econòmics”.

Transformant els paradigmes empresarials des de 0 emissions a estratègies positives per a la naturalesa: Eduardo Escobedo, Professor expert en estratègies de gestió empresarial i operacions sostenibles, a més de Director Executiu de Responsible Ecosystems Sourcing Platforms (RESP), va donar als participants una visió de 360º sobre l’aplicació de pràctiques sostenibles en els negocis. Escobedo va compartir diverses reflexions sobre com les empreses poden assolir un impacte positiu: “Haurien d’adoptar una visió a llarg termini i allunyar-se de la perspectiva a curt termini tradicional de moltes empreses. També haurien d’integrar un enfocament basat en els valors que vagi més enllà del simple benefici econòmic”. En la seva opinió, “aquest canvi de mentalitat és necessari per garantir la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a zero i perquè les nostres empreses prosperin tot respectant el planeta”.

Narrativa i números: Claus per a la desafiant transformació de models de negocis lineals i circulars. Aquest seminari va ser conduït pel Professor Ed Weenk, que és conferenciant i assessor corporatiu amb una àmplia experiència en la gestió de projectes internacionals de logística a nivell estratègic i operatiu. Tal com hi va apuntar, “la transició de lineal a circular requereix canvis en gairebé tots els aspectes del model comercial d’una empresa, des de segments i proposta de valor fins a processos operatius, ingressos i despeses estructurals”. En aquesta sessió, els participants van tenir l’oportunitat de conèixer en profunditat les decisions que han d’assumir els diferents departaments d’una organització per implementar diverses estratègies d’economia circular”.

Finançament del canvi climàtic: Com els actors financers poden desenvolupar un paper fonamental en la transició cap a una economia verda que redueixi l’empremta del carboni? Qui finança el canvi climàtic? El Dr. Christian Schmaltz, Professor Adjunt d’EADA i assessor financer per a empreses en gestió de riscos, sostenibilitat i regulació, va donar resposta a totes aquestes qüestions: “Tot i que el sector financer és part del problema de l’escalfament global, també pot ser part de la solució. En un sistema capitalista, el diner és clau per assignar recursos i, per tant, per decidir què projectes es duran a terme i quins altres no. Molts projectes requereixen finançament, és a dir, de bancs, fons d’inversió i companyies d’assegurances”.

Gestió d’emergències humanitàries. En aquesta classe, en Xavier Bartrolí, Cofundador de Cooperativa Humanitària, i la Núria Salse, que està al capdavant del Departament de Nutrició i Salut d’Acció Contra la Fam, hi van aprofundir sobre els principals factors a tenir en compte per respondre eficaçment a les emergències humanitàries. Van coincidir en què “l’ajuda humanitària és necessària quan es produeix algun desastre o crisi que afecta una població concreta”. Segons hi van explicar, aquesta ajuda se centra en tres pilars: “Salvar vides, alleujar el patiment i retornar la dignitat a les persones”. En Xavier i la Núria van donar diversos consells per respondre adequadament davant d’una emergència humanitària: “En primer lloc, és necessari identificar les necessitats vitals de la població i planificar una resposta tot definint objectius i recursos necessaris. En segon lloc, s’ha de protegir les víctimes i garantir els seus drets i la seva dignitat”.

Sostenibilitat corporativa i avantatge competitiu: El Dr. Paolo Taticchi, que és Professor Visitant d’Estratègia i Sostenibilitat d’EADA i Subdirector a la UCL School of Management, va assegurar que “desenvolupar un avantatge competitiu sostenible és clau actualment a l’agenda dels líders globals”. En la seva opinió, “aquests líders no només han de promoure  la sostenibilitat en totes les àrees de l’organització sinó, també, entre tots els players de la seva indústria, ja que tenen la responsabilitat  d’educar el seu sector, ser un exemple a seguir i donar recolzament a iniciatives innovadores, enlloc de pensar únicament en els beneficis a curt termini”. Hi va afegir que el concepte de sostenibilitat està molt relacionat amb el de qualitat de vida ja que té a veure amb l’impacte econòmic, social i mediambiental: “En aquest context del desenvolupament sostenible, les empreses a les que sovint es fa referència com a part del problema poden ser part de la solució”.

Tecnologia per a l’economia circular i la competitivitat: Aquest curs va ser impartit pel Dr. Saman Sarbazvatan, que és el Director de Programes d’École des Ponts Business School i Senior Advisor of Technology & Business Modeling al Circular Economy Research Center. Al llarg d’aquest curs, els participants van adquirir una visió en profunditat sobre tot allò relacionat amb l’economia digital, l’economia circular, la competitivitat sostenible i la innovació industrial i de models de negoci. “El denominador comú entre tecnologia, economia circular, competitivitat sostenible i innovació en models de negoci seria un lideratge orientat a un propòsit relacionat amb la innovació inclusiva amb impacte social i mediambiental”.

Models de negocis de plataformes regeneratives: En aquest curs, els participants van poder aplicar principis de disseny de plataformes amb un mindset regeneratiu. Va ser impartit per la Lucía Hernández, experta en Economia de Plataforma i Disseny Regeneratiu i Consultora per a l’ONU. També és Presidenta de Ouishare, un think and do tank internacional que explora com l’economia de plataformes està impactant en diferents sectors, mercats, organitzacions i la societat en general. Segons va dir, “les plataformes regeneratives representen una nova generació de models de negocis que tenen en compte a les persones i a les comunitats, els beneficis econòmics i el planeta, tot en un”. I hi va afegir: “Les plataformes són més eficients perquè aporten més valor i són més transparents que els models tradicions, a més de ser més barates i fàcils d’implementar”.