14è Informe Evolució Salarial 2007-2020 d’EADA i ICSA Grup
Els salaris es van estancar el 2020 degut a la incertesa generada per la pandèmia. Així ho conclou la 14ª edició de l’informe Evolució Salarial 2007-2020 d’EADA Business School i ICSA Grup, segons el qual, els increments salarials han sigut insignificants i produïts, principalment, per la baixa inflació. Per categories professionals, els millor remunerats tornen a ser els directius, el salari mitjà dels quals se situa en els 86.257 euros, el que suposa un augment de l’1,75% respecte del 2019. Li segueixen els empleats, amb una retribució bruta de 23.531 euros, un 1,2% més que en el 2019. A diferència de l’informe de l’any passat, els qui han tingut menys increments salarials han estat els comandaments intermedis, sent només del 0’3%, amb un salari brut de 43.056 euros.
Per sectors, els més afavorits tornen a ser la banca i les assegurances -fet que contrasta amb la reestructuració del sector financer i la destrucció de llocs de treball que hi ha hagut- i la indústria -degut, sobretot, a la internacionalització i la exportació-. En el pol oposat s'hi troben de nou el comerç i el turisme, el més perjudicat per la crisi actual i el qual enregistra una evolució negativa des del 2013. Si ho analitzem per categories professionals, veiem que els directius que més cobren son els de la banca i assegurances (91.332 euros), seguits pels qui estan al capdavant de companyies industrials (87.338 euros) i pels qui es dediquen al sector transport (81.382 euros). En el cas dels comandaments intermedis, els millor remunerats són també els de la banca i les assegurances (50.537 euros), seguits pels del sector indústria (43.260 euros) i pels de la construcció (43.001). En el cas dels empleats, els més afavorits son els que treballen al sector industrial (27.818 euros), seguits pels de la banca i assegurances (26.619 euros) i la construcció (21.557 euros).
Per tipologia d’empresa, les més afectades per la pandèmia han sigut les petites i les microempreses, les quals representen el 99,4% del teixit productiu espanyol.
Canvis en l'estructura contractual
A això cal afegir una altra dada no menys important, que és també un símptoma de l’impacte de la Covid-19 en l’economia espanyola. Tal com apunta en Jordi Assens, professor de l’Àrea d’Estratègia, Lideratge i Persones d’EADA Business School, “aquests lleus increments salarials s’han donat en treballadors a temps complet i per compte d’altri, els quals representen un 60% de la població”. Segons explica, “l’altre 40% correspon a treballadors autònoms, a temps parcial o temporals, la qual cosa indica que l’estructura contractual canvia en moments d’incertesa com l’actual”. En aquest context, Assens insisteix en la urgència de reactivar l’economia tot identificant i recolzant aquells sectors més productius, que inclouen les empreses més innovadores, les quals han donat el salt al món digital incorporant les tecnologies més punteres, que siguin escalables i globals i tinguin salaris més elevats”. Per al professor d’EADA, “el salari és un indicador de la qualitat de qualsevol economia, motiu pel qual és més prioritari i efectiu posar el focus en les empreses més productives que aplicar reformes laborals per augmentar els salaris”.
Revisió dels models de retribució flexible
Un dels aspectes positius que se’n desprèn de l’informe és un canvi de tendència quant a la retribució flexible. Segons Ernest Poveda, president d’ICSA Grup, “el context actual ha obligat a les empreses a aplicar models de flexibilitat retributiva (conciliació, flexibilitat horària, formació...) als càrrecs menys qualificats, un pas important perquè fins ara només s’aplicaven als càrrecs directius i alguns intermedis”. En la seva opinió, “la pandèmia ha accelerat un canvi molt necessari en el model de retribució dels empleats, ancorat en el sou fix indexat a l’IPC, obrint les possibilitats a un sistema més flexible i variable que s’adeqüi millor a les circumstàncies”.
Retribució per Comunitats Autònomes
Els directius millor retribuïts son els de la Comunitat de Madrid, que ingressen 91.394 euros a l’any, seguits pels de Catalunya (88.450 euros) i Astúries (85.520 euros). En canvi, un any més, Navarra és la que lidera la retribució mitjana als seus empleats. De mitjana, ingressen 25.666 euros bruts anuals, el que suposa una mica més del 10% que la mitjana nacional. Li segueixen Madrid, on els empleats cobren una mitjana anual bruta de 24.648 euros, i Catalunya (23.777 euros). La comunitat amb salaris més baixos segueix sent Extremadura, que enregistra una mitjana de 19.300 euros anuals.