Diferències salarials i quota de presència femenina. 12è Informe EADA i ICSA Grup
Els directius guanyen, de mitjana, un 17% més que les seves homòlogues femenines
El creixement econòmic no comporta una igualtat real
- Els directius guanyen, de mitjana, un 17 % més que les seves homòlogues femenines
- La presència directiva es recupera més de 3 punts comparativament amb l'any 2016
- Els experts reclamen canvis urgents a l'educació i els valors, en els models de gestió empresarial i en el terreny legislatiu
Barcelona, 3 de maig de 2018. Les dones ocupen el 15,4 % dels llocs directius a Espanya, la qual cosa significa una millora de més de 3 punts respecte a 2016, que va aconseguir l'11,8%. En l'inici de la crisi -any 2008- la dona ocupava gairebé el 20%.
"Amb la crisi, la bretxa salarial es va accentuar, com ja es va confirmar en anteriors edicions d'aquest informe", afirma Indry Canchilla
No obstant això, la recuperació econòmica –amb creixements del PIB de més del 3% durant els últims 3 anys - no ha suposat una major presència com tampoc una reducció considerable de la bretxa salarial que és del 17% (directius), 11,7% (quadres mitjans) i 12,1 (empleats). En xifres absolutes, la retribució mitjana actual d'un directiu és de 79.545 euros bruts anuals mentre que la de la seva homòloga femenina és de 68.072. Aquestes dades es desprenen del 12º informe anual ‘Diferències salarials i quota de presència femenina’, presentat avui per EADA Business School i ICSA Grup. El treball s'ha elaborat a partir d'una mostra que recull dades salarials de més de 80.000 individus emprats per compte d'altri a Espanya, captats a través d'enquestes directes i plataformes tecnològiques com www.cuantomepagan.com
"La bretxa salarial en posicions directives a Catalunya és d'un 18%"
Tal com es mostra en el gràfic existeix una combinació, una equació alguna cosa perversa que s'ha complert al llarg dels últims anys, per la qual la crisi econòmica ha implicat menor presència femenina directiva i major desigualtat salarial. Així i tot, aquest binomi està canviant de sentit quan la dona està recuperant posicions d'adreça, reduint també les diferències retributives .
Indry Canchilla, sòcia d'ICSA i responsable de l'informe, assegura que “Estem davant un problema estructural, el sistema discrimina implícitament. La desigualtat salarial també afecta les pensions on veiem el resultat d'aquestes diferències. És necessari un canvi de fons. Durant les mobilitzacions de l'1 de maig passat una de les reivindicacions clares va ser la igualtat; ara més que mai hem d'aplicar canvis reals en les organitzacions empresarials”.
La Dra. Aline Masuda, professora d'EADA Business School i col·laboradora de l'informe assumeix que les xifres d'aquest any han millorat però els canvis són massa lents.
“La crisi ens va retornar al control, la rigidesa i la disponibilitat absoluta on tenim les de perdre però, per primera vegada i després de les diferents manifestacions, observo una voluntat real de canvi” (Aline Masuda)
Canchilla es pregunta si s'estan realitzant els canvis necessaris en el disseny del lloc de treball del segle XXI; “Quant guanyo i quin horari tinc són les úniques dues preguntes recurrents des de fa dècades. Podemos i hem d'innovar en aquest camp si no volem continuar en una dinàmica poc eficaç i intel·ligent”.
Àmbits d'actuació
Les dues expertes coincideixen a assenyalar que hi ha tres camps essencials on centrar els esforços: en l'àmbit personal, en l'empresarial i el polític o dit d'una altra manera a l'educació i els valors; en les estructures i models de gestió; i en el terreny legislatiu. Aline Masuda considera que les polítiques d'igualtat “són, moltes vegades, vagues i inconcretes, de difícil aplicació”. En aquest sentit subratlla que la transparència salarial pot ser un interessant punt de partida per aconseguir l'equitat. “Islàndia i Alemanya ho han fet. A què espera Espanya?” afegeix Masuda.
"Les posicions directives no estan preparades ni dissenyades per a la flexibilitat i la conciliació, i això es constava en la poca presència de dones en aquestes posicions", afirma Aline Masuda
Seguint amb les comparatives internacionals i tenint en compte els països veïns França i Itàlia, l'informe constata que la dona directiva a Espanya té més presència, però més bretxa salarial que les franceses i italianes.
Equip directiu
Les dones representen 8,6% de les directores generals en aquest país. Dins de les àrees funcionals clàssiques, sobresurt la presència femenina en RR.HH amb un 32%, seguida de l'adreça financera amb un 19,5%.
